martes, 25 de octubre de 2011

Reformulació activitat 2.

L’ autocontrol es la capacitat per poder dirigir la pròpia conducta  en el sentit desitjat.  I des de aquest punt de vista es relaciona pràcticament amb qualsevol qualitat humana.
El nens i nenes de 0 a 6 anys no tenen desenvolupat  el autocontrol de la seua conducta, ja que en els primers anys de vida els nens i nenes actuen per impulsos y desitjos. Els costa molt no actuar davant un “no o fases” i els adults es pensen que es tracta d’una desobediència. Però això no es així, es producte de que el seu desenvolupament no li permet el control voluntari de la seua conducta .
Per a desenvolupar el seu autocontrol fa falta, per exemple , que els nens i nenes aprenguin el llenguatge adult, el qual els facilitarà la regulació del seu comportament. També han de saber desenvolupar la voluntat.
Un exemple de tot açò seria quan una mare diu al seu fill ” abans de jugar as de fer els deures” i el fill abans de jugar complís amb el que la mare li a dit. Primer fa els deures i desprès juga.
Amb una bona educació finalment el nen o la nena aconsegueix esta interiorització i llavors ja podem parlar de que existeix un autocontrol per part de la nena o el nen.
Treballar l’autocontrol en el aula es necessari per a preparar al nen o nena en un futur. Hi ha que ensenyar-li per exemple a respectar el seu torn en la fila, a no parlar tots a la vegada, a escoltar als companys...També hem de ensenyar-los a prioritzar i complir algunes normes per damunt de coses que siguin més agradables per a ells/elles com per exemple el joc.
Per exemple, podríem fer una activitat on els educadors/es pugen veure si els nens i nenes tenen un cert autocontrol sobre l’activitat que es va a realitzar.Com per exemple, aprendre a respectar el torn i escoltar els companys. En l’activitat l’educadora es posaria una diadema en el cap amb un objecte o un animal que els nens i nenes pogueren veure i la educadora no. Llavors la educadora els faria preguntes per intentar saber el que porta al cap i els nens d’un en un han de contestar a l’educadora. Aquesta senyalarà el nen o nena que haguí de parlar i la resta de nens/es han de respectar el torn i escoltar els companys.
En definitiva, el autocontrol de la conducta es pot treballar en totes les activitats de l’aula però també es pot realitzar en casa i en qualsevol situació quotidiana.

martes, 18 de octubre de 2011

Activitat 2

L’ autocontrol es la capacitat per poder dirigir la pròpia conducta  en el sentit desitjat.  I des de aquest punt de vista es relaciona pràcticament amb qualsevol qualitat humana.
El nens i nenes de 0 a 6 anys no tenen desenvolupat  el autocontrol de la seua conducta, ja que en els primers anys de vida els nens i nenes actuen per impulsos y desitjos. Els costa molt no actuar davant un “no o fases” i els adults es pensen que es tracta d’una desobediència. Però això no es així, es producte de que el seu desenvolupament no li permet el control voluntari de la seua conducta .
Per a desenvolupar el seu autocontrol fa falta, per exemple , que els nens i nenes entengen el llenguatge adult, el qual els facilitarà la regulació del seu comportament. També han de saber desenvolupar la voluntat.
Un exemple de tot açò seria quan una mare diu al seu fill ” abans de jugar as de fer els deures” i el fill abans de jugar complís amb el que la mare li a dit. Primer fa els deures i desprès juga.
Amb una bona educació finalment el nen o la nena aconsegueix esta interiorització i entonses ja podem parlar de que existeix un autocontrol per part de la nena o el nen.
Treballar l’autocontrol en el aula es necessari per a preparar al nen o nena en un futur. Hi ha que ensenyar-li per exemple a respectar el seu torn en la fila, a no parlar tots a la vegada, a escoltar als companys...També hem de ensenyar-los a prioritzar i complir algunes normes per damunt de coses que siguen més agradables per a ells/elles com per exemple el joc.
En definitiva, el autocontrol de la conducta es pot treballar en totes les activitats de l’aula però també es pot realitzar en casa i en qualsevol situació quotidiana.

lunes, 10 de octubre de 2011

Reformulació activitat 1


Per a ser una bona TEI tindria que dominar les habilitats següents:
Ser activa i creativa per a que els nens i nenes disfruten de les activitats i jocs que es realitzen en el aula.
Tindre iniciativa per a les coses. Per exemple, si una activitat no es pot realitzar conforme l’havíem plantejat, pensar ràpidament una alternativa i canviar el joc o l’activitat. 
A més, hem de tenir paciència en els nens i nenes, ja que si un nen o nena es posa a plorar i no para no hem de alterar-nos ni perdre la paciència perquè sinó no resoldríem la situació.
Mostrar seguretat en nosaltres mateixa per poder resoldre situacions difícils i saber si el que estem fent es lo adequat.
També hem de ser alegres i mostrals afecte als nens i nenes. Transmetre aquesta alegria i afecte per a que se senten volguts i respectats per els demés.
Per finalitzar, dir que també hem de saber escoltar als nens i nenes per a que pugen mostrar-nos el pensen i respectar el que  diuen.
Sinó tinguérem aquestes habilitats socials no seriem unes bones TEI perquè les classes serien avorrides, els nenes i nenes no disfrutarien, no es sentirien agust amb nosaltres al no mostrals alegria, afecte...  podríem perdre la paciència fàcilment per alguna situació i no saber resoldre-la per no tindre seguretat en nosaltres mateixa i no tenir iniciativa per a les coses.



MOLT POC
POC
A VEGADES
BASTAN
SEMPRE
COMUNICACIÓ
ESCOLTAR





VOCALITZAR





EXPRESAR





AFECTE
ALEGRE





CARINYOS





SEGURETAT
PASIEN





ALTERAR-SE





ACTIVA
INICIATIVA





CREATIVITAT
PER A LES CANÇONS





PER ALS CONTES





PER ALS JOCS








lunes, 3 de octubre de 2011

Activitat 1

Per a ser una bona TEI tindria que dominar les habilitats següents:
Ser activa i creativa per a que els nens i nenes disfruten de les activitats i jocs que es realitzen en el aula.
Tindre iniciativa per a les coses. Per exemple, si una activitat no es pot realitzar conforme l’havíem plantejat, pensar ràpidament una alternativa i canviar el joc o l’activitat. 
A més, hem de tenir paciència en els nens i nenes, ja que si un nen o nena es posa a plorar i no para no hem de alterar-nos ni perdre la paciència perquè sinó no resoldríem la situació.
Mostrar seguretat en nosaltres mateixa per poder resoldre situacions difícils i saber si el que estem fent es lo adequat.
També hem de ser alegres i mostrals afecte als nens i nenes. Transmetre aquesta alegria i afecte per a que se senten volguts i respectats per els demés.
Per finalitzar, dir que també hem de saber escoltar als nens i nenes per a que pugen mostrar-nos el pensen i respectar el que  diuen.
Sinó tinguérem aquestes habilitats socials no seriem unes bones TEI perquè les classes serien avorrides, els nenes i nenes no disfrutarien, no es sentirien agust amb nosaltres al no mostrals alegria, afecte...  podríem perdre la paciència fàcilment per alguna situació i no saber resoldre-la per no tindre seguretat en nosaltres mateixa i no tenir iniciativa per a les coses.