Activitat 4

Per a fer front a aquesta situació, Lucia citarà als pares de Lorena o a la seua iaia en una tutoria per explica’ls el motiu del càstig en l’aula.

En aquesta tutoria se parlaran els següents punts:

-       Motiu del càstig.

-       Normes de l’aula.

-       Trobar solucions per a les rabietes.

-       Aplicació de les solucions.

-       Citar els pares o iaia de Lorena per a un altra tutoria.

Tutoria:

Benvinguts pares/iaia de Lorena a aquesta tutoria.

Els he reunit per explica’ls el motiu del càstig de Lorena en el dia passat.

Com molt be saben, Lorena va portar una joguina a l’aula perquè sinó es posa a plorar i camejar durant tot el dia. Aquest dia, li vaig deixar jugar en la joguina perquè no hem sentia amb molta paciència i durant l’assemblea Lorena no va participar en les conversacions perquè estava jugant amb la joguina. A l’hora de realitzar les activitats Lorena va dir que no volia participar i es va quedar apartada.

Un altre nen que li diuen Angel va veure el joguet de Lorena i com li va agradar va anar a agafar-lo i Lorena li va pegar, per tant Angel es va posar a plorar. Al veure aquesta situació vaig agafar el joguet de Lorena i el vaig amagar. Lorena es va posar a plorar i cridar, va tirar objectes que tenia a prop seu i hem va pegar, per tant la vaig castigar asseguda en una taula durant tot el matí sense activitats.

Com molt be saben en este col·legi hi ha una sèrie de normes que tots hem de complir i que van ser entregades a tots els pares en la primera reunió abans de començar les classes. No es poden portar joguines de casa a classe perquè sinó tots els nens es passarien tot el matí en la seua joguina  i no participarien en les activitats de l’aula, conforme va fer Lorena al passat dia.

Entenc que Lorena tinga rabietes si no te la seua joguina però heu d’entendre que no podem permetre que la porte a l’aula perquè sinó tots els nens i nenes de l’aula voldran portar la seua joguina també. I això seria incomplir les regles del centre. A vegades, els pares no son conscients d’errors o d’hàbits que van mantenint els seus fills i que van perjudicant a poc a poc un desenvolupament maduratiu sa. Es el que passa amb Lorena, per tant hem de buscar una solució entre tots per a que no tinga cap rabieta a l’hora de deixar la joguina en casa i quan arriba a l’aula participar en les activitats proposades.

M’he informat sobre possibles solucions per a resoldre les rabietes, que ens pot servir de ajuda per aplica-ho amb Lorena, ja que açò o hem de fer tant en casa com en l’aula.

Primer de tot hem de saber que les rabietes son que sense cap motiu aparent, el nen comença plorar de forma desconsolada, en ocasions es tira pel terra, crida, pica, es desespera.....En el cas de Lorena sabem que la rabieta es produeix per la separació de ella amb la seua joguina.

Per tant,  què hem de fer ?

- Identificar que realment és una rebequeria.

- Un cop que ja sabem què li passa, mirarem de guardar la calma i, sobretot, no emprenyar-nos.

- És molt important no fer cas. Les rabietes es poden convertir en un xantatge emocional als pares per tal que facin el que el nen o nena vol (s’inverteixen els papers).

- Deixar-lo que plorin una estona, no fer res en aquests moments.

- Cal anar-los distraient a mesura que passa el temps, sense gaire èmfasi, donat que qualsevol cosa que fem nosaltres servirà perquè el nen plori més.

- En ocasions va bé seguir amb normalitat la tasca que estàvem fent.

- Parlar poc i amb seguretat. Hi haurà nens que parlant es calmaran. De totes formes cal que “no ens rebaixem a les seves exigències”.

- No permeteu que us peguin.

- En tot cas, cal acceptar aquests plora amb comprensió, donat que forma part del desenvolupament psicològic del nen o nena.

Cal pensar també que el nen o nena, a la vegada que plora, ens observa. I va mirant a veure què fem nosaltres. Nosaltres el que fem és sentir i expressar emocions, com: nervis, impotència, seguretat...

El nen o nena, amb la seva rabieta, pot aprendre a incitar l’estat emocional de l’adult que hi veu cada cop que hi ha una rabieta.
Depenen de l’emoció que ens provoqui, aquestes rabietes s’aniran extingint o s’allargaran encara més en el temps. Tot depèn de la nostra resposta.

Nosaltres com a educadors no rebutjem al nen, sinó a la conducta que fa. Cal acceptar la seva protesta i fer-los saber que els estimem, però no caurem a la trampa de fer-los cas perquè ploren.

Dons be, el que heu de fer es aplicar aquests punts nombrats anteriorment quan Lorena vulga la joguina i nosaltres no li la donem.

Per saber si s’ha resolt el problema de les rabietes ens reunirem un altra volta d’ací a quatre setmanes per veure si a funcionat la solució proposada o no. Sinó proposarem altra possible resolució per a Lorena.

Gracies per la seua atenció.

Reformulació activitat 3.

Per convèncer l’equip educatiu de l’escola sobre l’importància de fer un projecte d’entrenament en habilitats socials faríem una xerrada. En aquesta xerrada, que es faria en hores extraescolars i en un aula gran,  introduiríem un Power Point com a suport on ficaríem els punt principals dels que anem a xarrar.

-       Primer definiríem  el que son les habilitats socials: Aquestes són totes aquelles maneres de fer o de comportar-se, verbals i no verbals, que serveixen per afavorir les relacions interpersonals. La majoria de les vegades són verbals ja que utilitzem el llenguatge oral i/o escrit per comunicar-nos, però també poden ser no verbals ja que, sovint, ens comuniquem amb el llenguatge corporal, com els gestos, la mirada...

-       Desprès introduiríem la definició d’un autor per enllaçar-lo amb el punt següent: Hi ha un autor, Vicente E. Caballo que les defineix com “conductes que les persones emeten en situacions interpersonals per obtenir una resposta positiva dels demés. Aquestes conductes s'aprenen, es poden millorar mitjançant la pràctica: l'entrenament en habilitats socials millora la capacitat per a relacionar-se i comunicar-se amb els altres. Aquesta millora proporciona satisfacció i aquesta porta a un augment de la freqüència de les conductes interpersonals, que a la vegada serveix d'entrenament i s'acaba per mecanitzar les estratègies apreses convertint-les en hàbits de conducta consolidada. La falta d'habilitats socials afecta negativament a l'autoestima, i genera ansietat, falta de confiança i inhibició social, la qual cosa forma un cercle tancat. L’objectiu de l'aprenentatge de les habilitats socials és aconseguir que les persones diguin el que pensen sense deixar de respectar als que pensen diferent, que no es facin els forts amb els dèbils, ni dèbils amb els forts sinó que mantinguin sempre una fortalesa serena davant la incoherència, la immadures i l’egoisme d'altres persones.”

-       A continuació explicarem perquè volem introduir el projecte:Com molt be diu aquest autor, les habilitats socials s’aprenen mitjançant la pràctica, per això hem d’entrenar-les. Aquestes pràctiques s’han d’iniciar en edats tempranes, es a dir, en l’educació infantil. Per això volem introduir un projecte d’entrenament d’habilitats socials.

Les habilitats socials proporcionen als nens un mitjà a través del qual poden donar i rebre recompenses socials positives, les quals, tanmateix, condueixen a un increment de la implicació social, generant més interaccions positives.

-       A més explicarem activitats i/o dinàmiques:Si finalment l’equip educatiu accepte la proposta de projecte iniciarem una sèrie de dinàmiques i activitats en les aules de nens i nenes de més de 2 anys.

Algun exemple de activitat relacionat amb la mostra de sentiments seria:

Nombre del juego: “abracémonos”
Tipo y características del juego: Juego afectivo.
Número participantes: Toda la clase.	Edad: A partir d los 3 años.	Duración: 10 minutos.	Ubicación: En el aula.
Objetivos: -          Aprender a expresar sentimientos.
Organización del espacio: En el aula. Apartaremos las sillas y las mesas sino disponemos del espacio necesario.
Recursos materiales y/o infraestructuras:  Radio-Casete y CD de música.
Descripción y desarrollo del juego: La educadora pondrá la música y los niños/as siguiendo el ritmo de la música se desplazaran por el aula. Cuando la educadora para la música los niños/as se detendrán y abrazaran al niño/a que tengan más cerca.
Evaluación: Observaremos si todos los niños/as participan y muestran sus sentimientos (su afecto hacia el resto de compañeros/as)

En les dinàmiques i activitats proposades tindrem uns clars objectius que serien:

-       Augmentar l’autoestima

-       Facilitar l’autoconeixement

-       Millorar les habilitats comunicatives

-       Incrementar l’autocontrol emocional

-       Ajudar a superar les situacions d’estrès

-       Evitar conductes agressives i passives

-       Contribuir a la pressa de decisions

-       Descobrir les capacitats creatives

-       Iniciar una correcta expressió emociona

Finalment, agrairíem l’assistència dels membres de l’equip educatiu per atendre’ns.

Amb tot el que hem nombrat esperem que l’equip educatiu del centre pense amb la proposta realitzada. Ja que açò o fem per tots els nens i nenes i com ja hem dit abans per l’importància d’aprendre les habilitats socials des de ben petits.

Activitat 3

Per convèncer l’equip educatiu de l’escola sobre l’importància de fer un projecte d’entrenament en habilitats socials faríem una xarrada. En aquesta xarrada, que es faria en hores extraescolars i en un aula gran,  introduiríem un Power Point com a suport on ficaríem els punt principals dels que anem a xarrar.

En la xarrada començarem definint el que son les habilitats socials. Aquestes  són totes aquelles maneres de fer o de comportar-se, verbals i no verbals, que serveixen per afavorir les relacions interpersonals. La majoria de les vegades són verbals ja que utilitzem el llenguatge oral i/o escrit per comunicar-nos, però també poden ser no verbals ja que, sovint, ens comuniquem amb el llenguatge corporal, com els gestos, la mirada...Algunes conductes d’habilitats socials serien: saber escoltar, saber demanar un favor,saber donar les gràcies, saber disculpar-se, saber expressar sentiments...entre altres.

Hi ha un autor, Vicente E. Caballo que les defineix com “conductes que les persones emeten en situacions interpersonals per obtenir una resposta positiva dels demés. Aquestes conductes s'aprenen, es poden millorar mitjançant la pràctica: l'entrenament en habilitats socials millora la capacitat per a relacionar-se i comunicar-se amb els altres. Aquesta millora proporciona satisfacció i aquesta porta a un augment de la freqüència de les conductes interpersonals, que a la vegada serveix d'entrenament i s'acaba per mecanitzar les estratègies apreses convertint-les en hàbits de conducta consolidada. La falta d'habilitats socials afecta negativament a l'autoestima, i genera ansietat, falta de confiança i inhibició social, la qual cosa forma un cercle tancat. L’objectiu de l'aprenentatge de les habilitats socials és aconseguir que les persones diguin el que pensen sense deixar de respectar als que pensen diferent, que no es facin els forts amb els dèbils, ni dèbils amb els forts sinó que mantinguin sempre una fortalesa serena davant la incoherència, la immadures i l’egoisme d'altres persones.”

Com molt be diu aquest autor, les habilitats socials s’aprenen mitjançant la pràctica, per això hem d’entrenar-les. Aquestes pràctiques s’han d’iniciar en edats tempranes, es a dir, en l’educació infantil. Per això volem introduir un projecte d’entrenament d’habilitats socials.

 Nombroses investigacions veuen la relació directa entre les competències socials en la infància i el posterior funcionament social, acadèmic i psicològic.
Desenvolupar-se en la societat actual, tot i els avenços tecnològics, requereix del desenvolupament primerenc d'una sèrie d'habilitats de comunicació, interacció i lectura de diferents claus socials per poder sobreviure emocional i laboralment en l'etapa adulta. Molts nens, per diferents raons, pot ser que no disposin d'uns recursos mínims per desenvolupar-se adequadament en aquest aspecte. Les conseqüències poden ser aïllament social, rebuig, agressivitat, i, en definitiva, un desenvolupament menys feliç i limitat en les seves possibilitats de creixement. Per altra banda, la relació amb els companys, l'acceptació i popularitat sembla que tenen un important paper en la socialització infantil. Les habilitats socials proporcionen als nens un mitjà a través del qual poden donar i rebre recompenses socials positives, les quals, tanmateix, condueixen a un increment de la implicació social, generant més interaccions positives.

Si finalment l’equip educatiu accepte la proposta de projecte iniciarem una sèrie de dinàmiques i activitats en les aules de nens i nenes de més de 2 anys.

Aquestes dinàmiques i activitats es poden fer individualment o en grup:

-       Individualment: Cal conèixer la història de l'individu, els factors de risc i les variables. En funció dels resultats, s'ha d'establir la corresponent intervenció individual per corregir els dèficits trobats. Per exemple, un nen que no esta segur de si mateixa, s'ha de sotmetre a un entrenament cognitiu per  començar a creure que ell pot, amb les ajudes necessàries, influir sobre el que li passa, sobre el món exterior.
També s'haurà d'intervenir si hi ha una baixa autoestima o desesperança associada. Les diferents tècniques cognitiu-conductuals, poden ser de gran utilitat.

Aquestes activitats i dinàmiques les solen fer els psicòlegs.

-       En grup:  Hi ha diferents programes que pas a pas posen en pràctica les diferents habilitats. Una de les idees bàsiques de l'ensenyament d'habilitats socials és que els nens aprengui la diferència entre el comportament social passiu, agressiu i assertiu. En el primer cas el nen ha de donar compte que és un observador passiu, que no s'expressa a si mateix i deixa que els altres li manin i no sol defensar els seus interessos. En contra l'assertivitat suposa deixar que els altres sàpiguen el que sents i penses d'una manera que no els ofengui, però que al mateix temps et permeti expressar.
Tot això pot escenificar mitjançant jocs en què s'exposin diferents situacions socials.

Algun exemple de activitat en grup relacionat amb la mostra de sentiments seria:

Nombre del juego: “abracémonos”
Tipo y características del juego: Juego afectivo.
Número participantes: Toda la clase.	Edad: A partir d los 3 años.	Duración: 10 minutos.	Ubicación: En el aula.
Objetivos: -          Aprender a expresar sentimientos.
Organización del espacio: En el aula. Apartaremos las sillas y las mesas sino disponemos del espacio necesario.
Recursos materiales y/o infraestructuras:  Radio-Casete y CD de música.
Descripción y desarrollo del juego: La educadora pondrá la música y los niños/as siguiendo el ritmo de la música se desplazaran por el aula. Cuando la educadora para la música los niños/as se detendrán y abrazaran al niño/a que tengan más cerca.
Evaluación: Observaremos si todos los niños/as participan y muestran sus sentimientos (su afecto hacia el resto de compañeros/as)
Requisitos de adaptación del juego/ notas de atención: -

En les dinàmiques i activitats proposades tindrem uns clars objectius que serien:

-       Augmentar l’autoestima

-       Facilitar l’autoconeixement

-       Millorar les habilitats comunicatives

-       Incrementar l’autocontrol emocional

-       Ajudar a superar les situacions d’estrès

-       Evitar conductes agressives i passives

-       Contribuir a la pressa de decisions

-       Descobrir les capacitats creatives

-       Iniciar una correcta expressió emociona

-       Etc.

Finalment, agrairíem l’assistència dels membres de l’equip educatiu per atendre’ns.

Amb tot el que hem nombrat esperem que l’equip educatiu del centre pense amb la proposta realitzada. Ja que açò o fem per tots els nens i nenes i com ja hem dit abans per l’importància d’aprendre les habilitats socials des de ben petits.

Reformulació activitat 2.

L’ autocontrol es la capacitat per poder dirigir la pròpia conducta  en el sentit desitjat.  I des de aquest punt de vista es relaciona pràcticament amb qualsevol qualitat humana.

El nens i nenes de 0 a 6 anys no tenen desenvolupat  el autocontrol de la seua conducta, ja que en els primers anys de vida els nens i nenes actuen per impulsos y desitjos. Els costa molt no actuar davant un “no o fases” i els adults es pensen que es tracta d’una desobediència. Però això no es així, es producte de que el seu desenvolupament no li permet el control voluntari de la seua conducta .

Per a desenvolupar el seu autocontrol fa falta, per exemple , que els nens i nenes aprenguin el llenguatge adult, el qual els facilitarà la regulació del seu comportament. També han de saber desenvolupar la voluntat.

Un exemple de tot açò seria quan una mare diu al seu fill ” abans de jugar as de fer els deures” i el fill abans de jugar complís amb el que la mare li a dit. Primer fa els deures i desprès juga.

Amb una bona educació finalment el nen o la nena aconsegueix esta interiorització i llavors ja podem parlar de que existeix un autocontrol per part de la nena o el nen.

Treballar l’autocontrol en el aula es necessari per a preparar al nen o nena en un futur. Hi ha que ensenyar-li per exemple a respectar el seu torn en la fila, a no parlar tots a la vegada, a escoltar als companys...També hem de ensenyar-los a prioritzar i complir algunes normes per damunt de coses que siguin més agradables per a ells/elles com per exemple el joc.

Per exemple, podríem fer una activitat on els educadors/es pugen veure si els nens i nenes tenen un cert autocontrol sobre l’activitat que es va a realitzar.Com per exemple, aprendre a respectar el torn i escoltar els companys. En l’activitat l’educadora es posaria una diadema en el cap amb un objecte o un animal que els nens i nenes pogueren veure i la educadora no. Llavors la educadora els faria preguntes per intentar saber el que porta al cap i els nens d’un en un han de contestar a l’educadora. Aquesta senyalarà el nen o nena que haguí de parlar i la resta de nens/es han de respectar el torn i escoltar els companys.

En definitiva, el autocontrol de la conducta es pot treballar en totes les activitats de l’aula però també es pot realitzar en casa i en qualsevol situació quotidiana.

Activitat 2

L’ autocontrol es la capacitat per poder dirigir la pròpia conducta  en el sentit desitjat.  I des de aquest punt de vista es relaciona pràcticament amb qualsevol qualitat humana.

El nens i nenes de 0 a 6 anys no tenen desenvolupat  el autocontrol de la seua conducta, ja que en els primers anys de vida els nens i nenes actuen per impulsos y desitjos. Els costa molt no actuar davant un “no o fases” i els adults es pensen que es tracta d’una desobediència. Però això no es així, es producte de que el seu desenvolupament no li permet el control voluntari de la seua conducta .

Per a desenvolupar el seu autocontrol fa falta, per exemple , que els nens i nenes entengen el llenguatge adult, el qual els facilitarà la regulació del seu comportament. També han de saber desenvolupar la voluntat.

Un exemple de tot açò seria quan una mare diu al seu fill ” abans de jugar as de fer els deures” i el fill abans de jugar complís amb el que la mare li a dit. Primer fa els deures i desprès juga.

Amb una bona educació finalment el nen o la nena aconsegueix esta interiorització i entonses ja podem parlar de que existeix un autocontrol per part de la nena o el nen.

Treballar l’autocontrol en el aula es necessari per a preparar al nen o nena en un futur. Hi ha que ensenyar-li per exemple a respectar el seu torn en la fila, a no parlar tots a la vegada, a escoltar als companys...També hem de ensenyar-los a prioritzar i complir algunes normes per damunt de coses que siguen més agradables per a ells/elles com per exemple el joc.

En definitiva, el autocontrol de la conducta es pot treballar en totes les activitats de l’aula però també es pot realitzar en casa i en qualsevol situació quotidiana.